Sopar al jardí

Aquest any està fent molta calor a Barcelona aquest mes d’octubre. Així que ens està donant temps de seguir amb alguns sopars al jardí de la Mònica. Bé, la Mònica viu a prop de Barcelona a una caseta amb jardí que havia estat dels seus avis i ara hi viu ella, no té germans i els seus tiets i cosins només venen quan volen fer alguna celebració, però mai es queden a dormir. Van decidir fer una zona comunitària amb una gran cuina i menjador interior i exterior (i un bany) per les celebracions i la resta és la zona privada de la Mònica.

Aprofitant que venia el germà de l’Olivier, el Xavier, que viu al Quebec, vam organitzar un sopar pels quatre al jardí. El Xavier i la Mònica van tenir una petita història just quan l’Olivier i jo ens vam conèixer però la distància va fer  impossible la relació. Ara el Xavier té parella i està esperant un nen. La Mònica diu que ella és molt familiar però en realitat la seva família propera és ella mateixa i així és com vol que sigui, no tothom té aquesta necessitat d’estabilitat, de tenir fills. Al principi estàvem pendents si es trobarien còmodes l’un amb l’altre, ara sembla clar que cadascú a seguit el seu camí.

El que deia, el jardí de la Mònica és preciós, té arbres, matolls i flors. Sembla estrany però és la seva passió. A la nit amb les llums càlides, les espelmes a la taula, l’aroma de les flors i els sorolls propis del jardí fan que qualsevol sopar sigui un aconteixement únic.

En aquest entorn i aprofitant aquet estiu tant tardà el menú del sopar ha estat el següent:

– Empanada de carbassó, ceba i gorgonzola

– Tomàquets farcits d’arròs integral i sèsam

– Salmó marinat amb cogombrets

– Clafoutis de mores

Aquest és un sopar de vi, un sopar de vi negre, un vi jove, fresc però amb caràcter. Us agrada el vi? Quin seria el vostre maridatge per aquests plats?