El repte de sopar

Seguim amb els reptes de “El Blog al Plat” aquesta vegada amb el blog CriJoARMaEl. Un blog que m’ha agradat força i del qual treuré noves idees pels meus plats, de fet, ja en tinc una pendent d’adaptar en un nou menú!

M’ha costat una mica triar però al final m’he decidit per un paté de llenties i xampinyons amb molt bona pinta i de resultat molt bó com ja ens havia anunciat la Cristina. He acompanyat aquest paté amb un altre que ja forma part de la meva llista i per acompanyar una amanida.

Pots patés veg

Així el menú del nostre El repte de sopar ha estat:

– Paté de llenties i xampinyons

(del blog http://crijoarmael.blogspot.com.es)

– Paté de sardines i pastanaga

– Amanida alvocat i tomàquet

 Sopar de patés veg

Pots patés i pa

Al paté de llenties de la Cristina he fet petits canvis: he afegit al sofregit dels xampinyons una mica de ceba i pebrot verd, el julivert l’he substituït per espinacs i no he posat la salsa de soja.

Paté llenties xampinyons

Un sopar per cada dia que es té preparat a la nevera llest per menjar. Clar que també és un bon aperitiu, especialment per aquells que no volen menjar carn, i un bon menú per portar de pícnic. Mentre ho menjàvem també ens ha semblat que podria funcionar com a salsa per un plat de pasta, ho provarem aquesta setmana. Que bé tenir coses llestes per anar menjant de diferents maneres!

Us agrada tenir plats preparats a la nevera per poder menjar en qualsevol moment?

B&I

Sopar amb el Bruno

No. En Bruno no és cap amic ni cap familiar. En Bruno és el cuiner Bruno Oteiza. Igual que m’encanten els blogs de cuina i els llibres de cuina, m’agrada mirar programes de cuina i al migdia ell és un dels meus favorits, pels tipus de plats que fa, amb productes senzills però un toc diferent i original. Mirant els programes sovint veus bones idees però no sempre les acabes portant a terme. No obstant, hi ha alguns plats que si he fet inspirats en els seus programes. I el menú del sopar d’avui és un exemple.

Carrer Barcelona

El menú del nostre Sopar amb el Bruno és:

– Pizza de pera, gorgonzola i orenga

– Amanida de pèsols i pomelo

– Pastís de melmelada mores

Es tracta d’un sopar senzill però sabrós. La base de pizza la tenia congelada de l’ultima vegada que vaig preparar massa, d’aquesta manera només em va caldre posar-la a la nevera del matí per la nit, el sopar està llest en menys de ½ hora.

Pizza amanida

Els pèsols i el pomelo combinen d’allò més bé, una amanida fresca i de gust intens, que ajuda a variar la combinació en les amanides. La vinagreta queda a la preferència de cadascú, per mi va ser simplement un bon oli d’oliva. El pomelo es pot trobar una mica àcid, llavors canviar-lo per taronja, manté uns gustos i colors semblants.

Amanida pèsols pomelo

La pizza és deliciosa, la pera combina d’allò més bé amb els formatges blaus i la cremositat del gorgonzola es fon a la boca. La pizza del Bruno portava base de salsa de tomàquet i espinacs al damunt. Per a mi així de senzilla és suficient per apreciar sense màscares la pera i el formatge.

Pizza pera gorgonzolla

Per ser sincers, el pastís de mores no ve del Bruno. Ja fa unes setmanes em van regalar confitura de mora feta de manera casolana de mores recent collides a la muntanya. He estat mirant a veure que podia fer. Quan vaig trobar un pastís de melmelada de mores (Notyourstandard) on aquesta queda integrada dins el pastís i no com a farcit, vaig saber que seria un dels plats on utilitzar aquesta melmelada. Això afegeix una mica de temps a la preparació del nostre sopar però com és un pastís petit si el poses al forn mentre sopes el tens gairebé a punt a l’hora de les postres! I les restes són un perfecte esmorzar o berenar!

Melmelada mores

Pastís melmelada mores

M’ha semblat que el pastís lligava amb els altres plats del sopar, un conjunt molt afruitat. Us ho sembla també a vosaltres?

Mireu molts programes de cuina? Quin és el vostre programa de cuina preferit?

B&I

Dinar vegetarià

L’altre dia vam tenir un dinar de noies. Vaig aprofitar que els fills de la Berta i la Mariona tenien un dinar amb els companys de l’equip de bàsquet on juguen per convidar-les a dinar a casa. Com erem les tres soles un menú vegetarià va ser la tria del dia.

Taula parada 1

No sempre és fàcil trobar públic per un menú totalment vegetarià. Bé quan dic vegetarià vull dir vegà perquè no hi ha lactics ni ous. I que a més sigui equilibrat, atractiu i que agradi a tothom. Però aquesta vegada semblava que ho tenia.

Així doncs, el menú del nostre Dinar vegetarià va ser:

– Amanida d’alvocat i mango amb nous

– Quinoa amb pastanaga, ceba i cigrons amb romer

– Mini pastís vegà de llimona

Dinar vegetarià 2

Amanida mango alvocat 1

Quinoa i verdures 5

Bé la tria real dels plats acabava amb un (suposo) deliciós pastís de formatge (sense formatge). Com una principant o sent massa confiada, no havia provat la recepta abans i l’univers va decidir que no era el dia … batedora espatllada. Així que va caler un canvi ràpid de plans. Comencem de nou: un dels bàsics com el pastís de llimona però adaptat pels vegetarians (sense ou) i en format mini.

Pastís vegà llimona 1

Pastís vega llimona  4

El resultat no era l’esperat. Tot i així va quedar bé (ningú va saber la intenció real, fins ara).

Però no ens quedarem sense fer aquest pastís de formatge que no porta formatge, ni parlar-ne. La propera serà un menú no només vegà sinó raw i aquest pastís serà el postre.

Acostumeu a menjar vegetarià o alguns dels aliments que incorporen els vegans a la seva dieta?

B&I

Sopar a la italiana

Al meu barri hi ha una botiga de motos, però no qualsevol moto sinó dedicada a la Vespa. Personalment no sóc una amant de les motos però la Vespa és un clàssic que em té el cor robat. I amb la quantitat de motos aparcades als carrers de Barcelona, em va venir al cap la imatge de tot el carrer aparcat de motos Vespa de diferents colors i èpoques. Una imatge molt més amable i colorista. Potser els motoristes no estaran d’acord, ho entenc, la moto a Barcelona és un mitjà de transport pràctic i còmode, no una idea fotogènica!

Vespa

Però no em vaig quedar aquí, la moto em va portar a un altre clàssic com és “Roman Holiday” i Roma en va portar a tenir ganes de preparar un sopar d’inspiració italiana aquella nit.

Roman Holiday postal

Així doncs us presento el menú del nostre Sopar a la italiana:

– Pizza blanca amb sal i romer

– Amanida de rúcula i bròquil amb salsa d’olives negres i anxoves

Menú italià 1

La veritat és que feia molt de temps que no preparava massa de pizza i va costar una mica agafar la pràctica de l’amassat però amb uns quants intents, tot va sortír més o menys rodó. És una pizza molt simple però molt bona i la salsa d’olives i anxoves també un gran encert combinada amb el bròquil i la rúcula (passeu-la pel minipimer si la voleu com una Olivada).

Pizza prep3

Salsa olives anxova

Pizza + amanida bròquil

I, com ja us deveu pensar, per acompanyar el sopar ens vam posar a veure la pel·lícula de l’Audrey Hepburn i el Gregory Peck. Una nit de clàssics.

Quina pel·lícula us inspira? Proposarem més menús i pel·lícules!

B&I